.

divendres, 27 de setembre del 2013

Solidaritat docents Illes Balears


Ens trobem davant d'un cas de tossuderia supina per part del Govern Balear, desprès de llegir això, algú podria pensar que els tossuts son els professors que fan la vaga.
Doncs analitzem el tema, els professors tot i agradar-lis molt la seva feina, treballen per diners, vull dir, que si demà els hi toca la loteria o reben una herència milionària, serien pocs els que continuarien fent classes, el motiu és clar, els professors al igual que la majoria dels mortals, han de pagar rebuts, hipoteques, menjar...
Aleshores algú s'imagina un mestre fent vaga per rebequeria? Evidentment que no, cada docent en vaga deixa de cobrar per cada dia no treballat noranta € [font], només cal que feu 4 números i veureu que passarà a final de mes en els comptes dels mestres.
Per un altre costat, quin pare o mare, deixaria de portar els seus fills a l'escola, per donar el tomb a la vaga i que fossin els alumnes els que fessin la vaga en lloc dels professors?
Ens trobem davant d'una gran majoria dels habitants de les Balears que estan seguint la vaga. Aleshores és una rebequeria ciutadana? És clar que no, els pares i mares tenen altres coses que fer que no encaparrar-se a fer una vaga, tenir la mainada a casa o amb la cangur, amb les conseqüents limitacions. Quan una ciutadania es mobilitza com s'està fent a Ses Illes, quelcom ben gros està en joc, en aquesta ocasió la nostre llengua, a més de la qualitat de l'ensenyament dels infants.
Dit això, crec que queda prou clar qui està fent la rebequeria.


I aleshores, que hem de fer la resta d'habitants del Països Catalans? Jo crec que està ben clar, hem de donar suport de tantes maneres com tinguem a l'abast, perquè aquesta és una lluita comuna, primer es va atacar el català al País Valencià i a la Franja de Ponent, ara s'està fent a les Illes, demà el problema el tindrem en el Principat, i si no lluitem tots junts acabarem perdent gran part de les nostres arrels com a poble.

Així doncs, només em queda des d'aquí encoratjar als docents, pares i mares de les Balears en la seva lluita i fer-los saber que els Països Catalans estan al seu costat.
I per a tots els que us estimeu la llengua, la cultura, les tradicions d'aquest petit gran país nostre, aquí teniu les eines per col·laborar i seguir al dia a dia de tot al que passi en aquest conflicte mitjançant el blog de l'Assemblea de Docents


dimarts, 24 de setembre del 2013

Doble nacionalitat, no gràcies


El tema a la premsa del cap de setmana, va ser, la possibilitat que en una Catalunya independent, els catalans puguem esdevenir alhora catalans i espanyols de ple dret; el motiu que argumenten tant des de ERC com la presidenta de l’ANC per mantenir la doble nacionalitat, és que d’aquesta manera podríem continuar sent ciutadans de la UE sense perdre cap dret.

Al meu parer tot plegat és una mica sense solta ni volta, puc entendre que aquelles persones que tinguin lligams familiars i emocionals amb Espanya i tots els que tinguin un sentiment català i espanyol alhora vulguin mantenir la doble nacionalitat, però d’aquí a justificar tenir una doble nacionalitat per mantenir els drets i deures de la UE, ho trobo un tant kafkià.

Per altre banda tenim el tema de si Espanya permetrà mantenir la doble nacionalitat, en principi, segons la “Santísima Constitución Espanyola” hauríem de dir que si, ja que en el "Capítulo Primero, «De los españoles y los extranjeros» (en el «Título 1, De los derechos y deberes fundamentales») reconoce Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad.

Altre cosa serà arribat el moment i en funció de com es desenvolupi la secessió, quina postura adoptarà Espanya i si respectarà la seva pròpia carta magna..

Però anem a pams, portem 300 anys renegant d’Espanya i dels seus despropòsits envers Catalunya, i ara que tenim una oportunitat d’or, única a la nostra història de recuperar el que de llei és nostre, ara rebaixarem les nostres expectatives de tornar a ser una nació rica i plena per no perdre uns drets individuals com a ciutadans de la UE, doncs la veritat és que no ho trobo gens assenyat.

Catalunya és un país amb un potencial suficientment solvent com per ser soci de ple dret dins la UE Un cop independents i amb l’Agencia Tributaria Catalana recaptant els nostres impostos, tots aquells diners que ara van a Madrid i no tornen, que aleshores es quedaran a Catalunya i amb una bona gestió d’aquests diners, Catalunya esdevindria contribuent net dins la UE.

Per un altre cantó, també cal tenir en compte, que si Espanya se’ns posa de cul en les negociacions dels actius i passius que ens hem de fer càrrec, Catalunya no tindria cap obligació d’assumir part del deute espanyol, ja que aquest ha estat contret per l’Estat espanyol, i ell és l’únic responsable del deute. Per la qual cosa, si Espanya prengués aquest posicionament, es quedaria amb tot el deute i amb 7.5 milions de ciutadans menys, els quals evidentment no contribuirien a sanejar els comptes espanyols; això suposaria un augment exponencial en els números vermells de l’Estat espanyol, un deute que representaria el 125% de PIB per Espanya, sense Catalunya. 

Arribat a aquest punt, encara hi ha algú amb dos dits de front, que es pensi que la UE, permetrà a Espanya vetar l’accés de Catalunya al club d’Estats europeus, quan son els propis països de la UE, els que han prestat els calers a Espanya, i per tant els que es quedaran sense cobrar si Espanya no pot pagar.

Doncs, si us plau, siguem seriosos i mantinguem la calma, quan arribi al moment, i sempre i quan analitzats els pros i contres els catalans veiem que ens convé entrar a la UE, ja farem els passos que siguin necessaris, i no patiu, que si el club de països europeus, no ens vol, tampoc passarà res greu, que fora de la UE, també hi ha vida.


dimecres, 11 de setembre del 2013

Darrera Diada reivindicativa

Arrossada popular a l'Ampolla

L'11 de setembre de 2013, ens hem aixecat ben d'hora, ben d'hora, i des del Vallès hem fet camí cap a l'Ampolla per commemorar la Diada, tot recordant els nostres caiguts per Catalunya durant els darrers 300 anys, masses anys de resistència per un poble; però a Catalunya els hem resistit, de vegades cridant al carrer, de vegades en el silenci de la llar, però sempre per Catalunya endavant.

Dinar de germanor

Han estat molts els poetes i cantants que al llarg d'aquests 300 anys han mantingut viva la flama de tot un poble que anhelava tornar a ser, amb els seus poemes i cançons, ens han fet vibrar, ens han posat dempeus, ens han fet plorar d'emoció i fins i tot se'ns ha posat pell de gallina al brotar un sentiment que tantes vegades durant tantes generacions no s'ha pogut exterioritzar.

Preparant-se per la batalla

Però per fi, ha arribat al moment en que el poble de Catalunya, ja fart d'ultratges, menysteniments, espolis i tants d'altres adjectius que podríem afegir a dit prou, ja no volem més les engrunes, volem el pa sencer, i el volem perquè és nostre, no ens el regala l'estat espanyol, aquest pa és el suor del nostre treball, i així, amb determinació, ens hem pintat la cara tal com en el passat varen fer tantes i tantes cultures abans de començar la batalla.

Tsunami humà cap a la Independència

Però això si, aquest cop, la batalla ha estat pacifica, festiva, alegre, integradora, cívica i mai contra ningú ans a favor de Catalunya, el nostre petit gran país; i hem avançat tots agafats de la mà cap a l'esdevenir, cercant un futur millor per tots els catalans als nascuts aquí i als que varen venir de més lluny; un futur més ric, més culte, més transparent, més sa, i per davant de tot, més català.

Desprès d'aquesta fantàstica Diada i amb la batalla d'avui ja guanyada, se'ns obre davant, un any ple d'esdeveniments fins arribar a assolir la victòria final, aquests esdeveniments, la majoria han de ser polítics, però si cal també de tot el poble, tots ells ens duran a crear el nostre propi, estat l'estat dels catalans, així doncs com va dir Martin Luther King, "I have a dream" jo, també tinc un somni, que aquesta sigui la darrera Diada reivindicativa a Catalunya, i que l'any vinent puguem celebrar la victòria de la nova nació independent, CATALUNYA.


Aquesta entrada és part d'una cadena de blocs enllaçats per la independència, per un cantó em dona la mà  Kiku Medina i pel l'altre Miquel Strubel, d'aquesta manera mantenim viva la via catalana a la xarxa que entre tots hem teixit.


dissabte, 7 de setembre del 2013

11 de setembre, VIA FORA CATALANS

11 de setembre de 2012

Continuant amb la línia de la darrera entrada i desprès d'escoltar l'intent de rectificació de les paraules del President Mas, no se si dir que estic més tranquil·la o més preocupada per aquests canvis tan sobtats, no estem desfullant una margarida, ara si ara no, ara volem la independència, ara volem pactar amb Espanya.
Ahir un amic em comentava, sobre la teoria del diàleg propiciada per Felip de Borbó, aquesta incitació al diàleg, jo més aviat l'emmarcaria dins la crònica de traïcions i intrigues de palau, on la cort espanyola (govern de l'estat espanyol) ha d'ensarronar per enèsima vegada als provincians de la perifèria, per tal que tornem a empaitar la pastanaga (que mai ens donaran de bon grat) i mentre anar-nos escanyant cada dia un xic més. Segons la teoria del diàleg, l'estat espanyol, necessitava un temps per a poder fer canviar el punt de vista envers Catalunya de les seves bases; però és que es suposa que fa prop de 4 dècades que ho havien d'haver fet, perquè desenganyem-nos, a Espanya, fa segles que els catalans no els hi caiem bé, i en aquests prop de 40 anys cercant l'encaix de Catalunya amb Espanya, ja s'hauria d'haver posat oli a les juntures, per suavitzar asprors, però el problema, és que aquesta feina només l'ha fet Catalunya, canviant de llengua quan no volien entendre'ns, acceptant les seves tradicions com si fossin nostres, fins i tot convertint la misèria espanyola en opulència, com és el cas actual d'Extremadura i les seves balances fiscals. I tot això de que ens ha servit? Sincerament penso que de res, ans al contrari, en lloc d'estar agraïts per la solidaritat catalana, ens insulten i menyspreen, tot plegat és part de l'ADN espanyol, i només els espanyols que han viscut ha Catalunya, i/o que tenen suficient amplitud de mires, han aconseguit mutar aquest ADN.

11 de setembre de 2012

La resposta a les declaracions de Mas, la tenim el poble. El proper dimecres ha de ser el dia més democràtic de la nostra història, on tots els catalans que volem el millor per la nostre estimada Catalunya sortim al carrer i ho fem saber al món sencer, si l'any passat varem ser un milió i mig de persones a la manifestació, aquest any hem de doblar aquesta xifra.
Cap català el 11 de setembre a casa, tothom al carrer.
Igual que els nostres avantpassats cridaren fa 300 anys, enguany cridem tots ben fort i clar VIA FORA CATALANS.


divendres, 6 de setembre del 2013

Objectiu Independència


Ahir dijous 5 de setembre, els catalans varem rebre una noticia que ens va deixar a tots trasbalsats, el MH President de la Generalitat senyor Artur Mas i Gavarró en el programa de radio de la Mònica Terribas, va deixar anar una bomba, que ningú no ens esperàvem, el President manté que la seva prioritat segueix sent fer una consulta sobiranista el 2014 però que, en cas que el govern espanyol ho impedeixi, sempre quedarà l'opció que les pròximes eleccions es facin amb caràcter plebiscitari l'any 2016.

Unes declaracions com aquestes a 6 dies de la Diada Nacional de Catalunya, i de la Via Catalana desconcerten al més trempat, més encara quan fins ahir, el govern de la Generalitat tenia molt clar que la data de la consulta havia de ser el 2014, si més no això ens feia entreveure; tenint en compte a més a més, que la situació econòmica a Catalunya és molt precària, i com ja ha estat sobrerament demostrat, aquesta precarietat no s'acabarà mentre duri l'escanyament al que ens te sotmesos Espanya.

Passat els primers moments d'estupor i intentant analitzar de manera objectiva les paraules del President, només s'ha m'acudeixen dues opcions, 
  • Se'ns a tornat un botifler el President Mas???   Déu vulgui que no, perquè de ser així els catalans tenim mala peça al teler.
  • És una estratègia del President, fer aquestes manifestacions per tal que el proper dia 11 de setembre, tota la ciutadania de Catalunya, surti en pes al carrer a donar-se les mans a la Via Catalana???  podria ser que si, tant de bo fos que si!!!

Veritablement avui no podem saber el que passa pel cap del President Mas, així doncs ens tocarà esperar pacientment, a veure passar esdeveniments, però, és això tot el que podem fer davant la situació que ens ha tocat viure??? jo penso que no, els catalans de totes les viles, pobles i ciutats estem cridats el dia 11 de setembre a sortir al carrer i donar-nos les mans, i així construir una cadena, on cada baula sigui un català que vol viure en un país lliure, una cadena que ens deslliuri del pany i forrellat al que ens sotmet Espanya.

Tant de bo que la opció escollida pel President sigui la segona, i només es tracti d'una estratègia política, mentre el poble ja sabem quina és la nostra tasca per la Diada, ensenyar al món un país viu, alegre i pacífic que camina cap a la Independència amb pas ben ferm.