Dins o fora de la UE
Com diu la cançó, "la vida et dona sorpreses, sorpreses et dona la vida", i justament això és el que a succeït a Catalunya en els darrers anys, tot motivat per la crisi, els greuges de l'estat espanyol, i la ferma voluntat d'independència que ha rebrotat dins el mapa social i polític al nostre país.
Som molts, de fet la immensa majoria dels catalans, els que fins fa quatre dies, no sabíem el que era la prima de risc, el PIB, el sostre de dèficit, com tampoc coneixíem conceptes de política mundial com el veto per a entrar dins de la UE, el contingut de molts tractats europeus, ni tan sols coneixíem com es realitzava el pagament de les pensions dels avis, ni els subsidis per atur; però vet-ho aquí que de sobte, aquests i d'altres conceptes econòmics i polítics han passat a forma part del nostre lèxic diari, condicionant cada cop més les mentides que ens arriben des de l'Estat espanyol, algunes de les quals, la veritat és que ens van arribar a fer molts gràcia, com aquella que ens deien que els títols universitaris catalans, no tindrien cap valor si Catalunya esdevenia un país independent, la veritat, és que no van fer barrinar gaire l'intel·lecte per dir tan majúscula barbaritat.
Darrerament a Espanya, estan entestats en fer-nos menjar a tot hora dos conceptes, que si ens els mirem de manera individual, resulta que no són compatibles alhora. En primer lloc diuen que no ens reconeixeran com a nou Estat, i en segon lloc diuen que ens vetaran l'accés a la UE. Potser fa un any, ens podrien haver fet caure en el parany d'empassar-nos tant greus amenaces, però com deia abans darrerament els catalans hem madurat molt políticament, però destriem les dues acusacions per veure l'entranyat.
A la primera acusació ens diuen que no ens reconeixeran com a nou Estat, bé, doncs aleshores, com que nosaltres si que ens auto-reconeixerem com a nou Estat independent, i farem tot el que fan els Estats independents, Espanya es trobarà davant d'un atzucac, perquè tindrà dins les "seves fronteres" un Estat independent el qual reconeix a Espanya com un altre Estat, amb el qual vol mantenir una relació com a iguals, però, els ciutadans catalans, tant en quan Espanya no els reconegui com a ciutadans d'un altre país, continuaran pertanyen a la UE, amb tots els pros i contres que això comporta, per la qual cosa, no podran fer-nos fora de la UE.
A la segona acusació ens diuen que ens vetaran l'accés a la UE, doncs endavant senyors polítics espanyols, si us plau facin-ho ja, com més aviat millor, i que sigui per escrit signat i rubricat pel seu monarca a poder ser. Si, no us espanteu!, no he perdut el seny; en el moment en el que Catalunya demani l'accés a la UE com a Estat lliure independent, el sol fet per part d'Espanya de vetar l'accés del nou Estat, ja implica de "facto" el reconeixement d'aquest Estat, perquè és ben clar, que si Catalunya no és un Estat independent, no te cabuda dins del club dels Estats Europeus.
Aleshores com ho haurà de fer Espanya, per vetar i no reconèixer alhora a Catalunya com a nou Estat independent? Evidentment, no serem nosaltres els qui li donem a Espanya pistes per on pot entorpir el procés d'independència de Catalunya, però el que si que està cada cop més clar, és que s'hauran d'esmerçar molt més, si volen continuar atiant els fantasmes de la por envers els nostres objectius.
A la primera acusació ens diuen que no ens reconeixeran com a nou Estat, bé, doncs aleshores, com que nosaltres si que ens auto-reconeixerem com a nou Estat independent, i farem tot el que fan els Estats independents, Espanya es trobarà davant d'un atzucac, perquè tindrà dins les "seves fronteres" un Estat independent el qual reconeix a Espanya com un altre Estat, amb el qual vol mantenir una relació com a iguals, però, els ciutadans catalans, tant en quan Espanya no els reconegui com a ciutadans d'un altre país, continuaran pertanyen a la UE, amb tots els pros i contres que això comporta, per la qual cosa, no podran fer-nos fora de la UE.
A la segona acusació ens diuen que ens vetaran l'accés a la UE, doncs endavant senyors polítics espanyols, si us plau facin-ho ja, com més aviat millor, i que sigui per escrit signat i rubricat pel seu monarca a poder ser. Si, no us espanteu!, no he perdut el seny; en el moment en el que Catalunya demani l'accés a la UE com a Estat lliure independent, el sol fet per part d'Espanya de vetar l'accés del nou Estat, ja implica de "facto" el reconeixement d'aquest Estat, perquè és ben clar, que si Catalunya no és un Estat independent, no te cabuda dins del club dels Estats Europeus.
Aleshores com ho haurà de fer Espanya, per vetar i no reconèixer alhora a Catalunya com a nou Estat independent? Evidentment, no serem nosaltres els qui li donem a Espanya pistes per on pot entorpir el procés d'independència de Catalunya, però el que si que està cada cop més clar, és que s'hauran d'esmerçar molt més, si volen continuar atiant els fantasmes de la por envers els nostres objectius.
