dimecres, 15 de gener de 2014

El futur de Catalunya a les nostres mans


Ja portem un temps amb les especulacions sobre si ens faran fora de la UE, si trigarem quatre generacions a poder tornar a entrar, si l'endemà de la independència no seran aplicables els tractats europeus dins la república Catalana, i així van apareixen articles periodístics mesurant el grau d'aprovació o negació de les nostres possibilitats d'esdevenir un Estat dins la UE, articles com el publicat avui a VilaWeb, però totes aquestes amenaces unes provinents d'Espanya i d'altres dels manaires europeus, no ens han de treure la son.

A veure, que són polítics o el que és el mateix enigmistes, cal saber llegir entre línies, perquè quan diuen "Un nou Estat quedaria fora de la UE", ningú esta dient que estarem 4 generacions sense tornar entrar a la UE (bé, Espanya si), només estan dient que Catalunya Estat actualment no és soci del club, i per tant tindrà que demanar l'ingrés, i el que tampoc diuen és que haurem de fer cua per entrar, perquè si complim tots els requisits per ser membre de la UE, no hi ha d'haver cap problema en la nova annexió, més quan Catalunya serà un contribuent net.


Un altre tema és quan en Van Rompuy, diu que "...i no se li aplicaran els tractats a partir del dia de la independència", els tractats són de doble via, una és la que podem implementar directament des de Catalunya com podria ser la lliure circulació de persones, vehicles i mercaderies de la UE dins del territori català, mesura la qual podem continuar respectant; l'altre via és la lliure circulació de persones, vehicles i mercaderies catalans dins del territori de la UE, per treure'ns aquest dret, el primer que cal, és que Espanya reconegui Catalunya com a Estat, mentre això no succeeixi, a efectes legals per Espanya, continuarem essent ciutadans espanyols, per la qual cosa continuarem gaudint dels mateixos drets que teniem el dia abans de declarar la independència. Un cop Espanya ens reconegui com Estat, tots els catalans, a més de la catalana, continuarem tenint la nacionalitat espanyola (a no ser que hi renunciem a nivell personal), per tant continuarem tenint els mateixos drets que tenim ara; - però, cap la possibilitat de que a Espanya en un atac de banyes, li doni per prendre la nacionalitat espanyola a tots els habitants de Catalunya???


- Penseu-hi, quan dic tots som tots, tant els nascuts a Catalunya com els que han vingut d'altres llocs propers o més llunyans, tant els que votarem a favor de la independència com els que votaran en contra, tant a la Alicia Sanchez Camacho com a l'Oriol Junqueres; evidentment que no!!!, però no perquè no vulguin, ans perquè no poden, no poden perquè els ho impedeix l'article 11.2 de la sacrosanta Constitución Española, que diu "Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad." i en l'article 11.3 diu "El Estado podrá concertar tratados de doble nacionalidad con los países iberoamericanos o con aquellos que hayan tenido o tengan una particular vinculación con España. En estos mismos países, aun cuando no reconozcan a sus ciudadanos un derecho recíproco, podrán naturalizarse los españoles sin perder su nacionalidad de origen.".


Si bé és cert que en l'article 11.1 diu "La nacionalidad española se adquiere, se conserva y se pierde de acuerdo con lo establecido por la ley.", - que faran, crearan una nova llei on digui que els catalans perdem la nacionalitat espanyola???, - reformaran la Constitució per poder-nos treure la nacionalitat???. Si, clar que ho poden fer, i de les ments preclares del PP pot sorgir aquesta idea, però si fos així, si us plau, que ens avisin, que jo no em vull perdre el moment en que li retirin el passaport a la Alicia Sanchez Camacho, ni al Alejo Vidal-Quadras, ni tampoc quan ho facin amb el Jordi Cañas, al Albert Boadella o al Josep Anglada, entre molts altres.


Així i tot, en darrere instància, i si malgrat tot, la UE decidís no permetre l'accés al club d'Estats a Catalunya, caldria plantejar-se una reflexió, - una UE basada en la democràcia i la pau de tots els Estats que la formen, que ha admès a països que han assolit la independència mitjançant la barbàrie de la guerra, no vol admetre a Catalunya; Estat que assolirà la independència pacifica i democràticament a les urnes-  i una pregunta - realment ens interessa pertànyer en un club com aquest???


dimarts, 14 de gener de 2014

Les comparacions sempre són odioses

Mateix problema, diferents solucions

Si bé és cert que la Gran Bretanya ha fet un gest ben democràtic, i que alhora li convenia fer-ho per no crear incertesa en els mercats, i així evitar la pujada de la prima de risc; us imagineu per un moment el que passaria si Espanya fes el mateix?

Analitzem-ho.
Evidentment la situació socio-político-econòmica de la Gran Bretanya i d'Espanya no és la mateixa, mentre la primera te una solvència i una credibilitat demostrada, la segona és tot el contrari, i mal li pesi a tots els ministres i altres xucladors de l'Estat Espanyol, si Catalunya esdevé un Estat Català independent i no assumeix una part del deute de l'Estat Espanyol, el que quedi d'Espanya està abocat a una de les pitjors fallides de la seva història.

Desprès del rescat bancari espanyol que haurem de pagar el poble, sense tenir-ne cap culpa, ja que no vam ser nosaltres qui va prestar diners més enllà de les possibilitats reals de tornar aquests diners per part dels prestataris, la gran majoria empreses constructores i immobiliàries, (perdoneu, ara m'anava a un altre tema) tornem allà on estàvem.
Desprès del rescat bancari espanyol i el mal us que n'han fet els bancs, comprant deute de l'Estat del qual aconseguiran un alt interès sense cap esforç (i per tant beneficis pel propi banc, i no per l'Estat), en lloc de donar crèdit a les empreses i així engegar novament la maquinaria industrial i per tant la reactivació de la economia.
Desprès de la quantitat d'informes realitzats per experts economistes de talla internacional, en els quals està més que provat, que  l'Estat espanyol té un model econòmic ineficient que no permet generar prou ocupació.
Desprès de la gran quantitat de corrupció (la que s'ha descobert) que hi ha dins els partits polítics, i més concretament dins del "Gobierno Español" i la nul·la dimissió de cap encausat.
Desprès de tot això encara hi ha algun il·lús que cregui en la credibilitat i solvència de l'Estat Espanyol?


Des del meu humil punt de vista, si a l'Estat Espanyol se li ocorregués fer una proclama com la realitzada pel Tresor Britànic, la prima de risc a l'inrevés del cas en el Regne Unit, a Espanya es dispararia, i és que moltes coses hauran de canviar a Sepharad a més de la línia de la frontera en els mapes, quan Catalunya esdevingui un nou Estat independent.

divendres, 3 de gener de 2014

El mestre ha de ser el ciutadà primer de la República

Mestres del Grup Escolar "Pere Vila"
Curs 1934-1935

Si és que a Catalunya ja hi anàvem pel bon camí durant el segle XIX i inicis del XX, els nostres professors de primera ensenyança eren capdavanters amb projectes pedagògics, tan a casa nostra, com a l'estranger, els quals han estat reconeguts internacionalment.
Desprès vingué la dictadura de Primo de Rivera, la mal anomenada "guerra civil", i la dictadura franquista, i tot i que durant la república, es va dur a terme un mètode pedagògic exemplar pel seu moment, haver de patir desprès 40 anys, de mal govern a tot Espanya, i en especial a les escoles, va minvar molt els resultats.

Francesc Ferrer i Guàrdia

L'any 1901 obria les portes l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, una institució que va significar una alenada d'aire fresc en propugnar una pedagogia integral sobre la base d'una moral de signe llibertari en el panorama educatiu de l'època, ràpidament es van promoure diversos establiments educatius sota la iniciativa de pedagogs com ara Pau Vila, Alexandre Galí, Artur Martorell, Eladi Homs, Joan Palau Vera, Rosa Sensat –directora de l'Escola del Bosc– i Pere Vergés, director de l'Escola del Mar.

Classe de ciències naturals al patí

La nova escola combatien la passivitat i el verbalisme de l'escola tradicional. Prenent un paper cabdal, el contacte amb la natura, el qual va esdevenir una eina bàsica per a aquesta nova educació, insistint en la importància de la llibertat dels infants i la seva potencialitat creativa, fonamentant els mètodes intuïtius. Pel que fa a l'educació moral, la renovació pedagògica –contrària a l'autoritarisme– va optar, sota la influència de Dewey, per un sistema d'autogovern, fins al punt que es va considerar l'escola una petita república que havia de funcionar democràticament.

Classe a l'aire lliure. 1931-1936

No va ser fins als anys 60, quan les noves teories psicopedagògiques (Piaget) afavorien el desenvolupament d'una nova praxi educativa que deixava més iniciativa a l'aprenentatge dels infants. D'altra banda, van sorgir algunes iniciatives favorables a l'ideari de l'Escola Nova, de manera que mestres com ara Marta Mata, Joan Triadú, Carme Serrallonga, Jordi Galí i Teresa Codina –entre altres– assajaven nous sistemes pedagògics en contacte amb les teories de l'educació renovadora (Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc.). Així es recuperava l'ideari d'una escola catalana que volia aprofitar la saba dels assaigs pedagògics anteriors i que assumia la idea de la ‘renovació pedagògica’ com un tret bàsic i característic. El treball de l'Associació de Mestres Rosa Sensat indicà clarament les intencions d'aquells moviments pedagògics que es van comprometre –des d'abans del 1975– amb la modernització i democratització del país. Alhora, van defensar una escola pública de qualitat, compromesa ideològicament i oberta socialment.

Rosa Sensat

Personalment, he tingut el privilegi de poder llegir alguns dels llibres amb els quals va aprendre les primeres lliçons la meva mare, durant la república i fins l'any 1939, llibres com "Lecturas de chicos" de Fèlix Martí Alpera, Ingenuïtats i Petites llavors de Anicet Villar, i us he de confessar que vaig aprendre moltes més coses amb ells, que no pas amb els que vam estudiar la meva generació.

Petites llavors de Anicet Villar

Avui novament tenim a Catalunya un projecte educatiu de renom mundial, amb tots els valors d'antuvi, i tota la tecnologia actual, evidentment tot es pot millorar, i per descomptat que s'ha de fer i hem d'elevar el nivell acadèmic dels nostres infants per tal que puguin competir en un món globalitzat, però arribat en aquest punt; Com volen des de Madrid aplicar-nos una llei Wert, que només pot tenir cabuda en un cap verd?.



El professor Xavier Melgarejo, ens mostra el sistema educatiu finlandès, en el qual entre moltes altres puntals bàsics per poder accedir a l'ofici de mestre, cal ser dels millors de la classe, o el que seria el mateix en el sistema educatiu espanyol, per poder accedir a estudiar magisteri, la nota de tall hauria de ser superior a la demanada per una enginyeria.
Potser us preguntareu a que treu cap això, doncs és ben senzill, en paraules del President Macià, "el mestre ha de ser el ciutadà primer de la República", fixeu-vos si ja hi anàvem d'avançats!.