I l'endemà de la independència que?

Bombers per la Independència

Com més avancem en el procés, cada cop són més les veus preguntant-se per l'endemà de la independència. Com serà aquest nou Estat que hem de construir? Serà com Espanya, però en més petit? Els catalans podrem dir la nostra, en relació al que diran les lleis, constitució, reglaments; o bé continuarem només poden votar cada quatre anys i desprès haurem de deixar fer als polítics sense poder intervenir en res?

De totes aquestes preguntes la resposta només la tenim els catalans, el poble, el mateix poble que va sortir al carrer el 10 de juliol de 2010, el mateix poble que va anar a la manifestació de la Diada de 2012, i també el mateix poble que va recorre tot el territori català fent la Via Catalana, i com no, també el mateix poble que es mobilitza per defensar el nostre ensenyament, les nostres institucions, la nostra llengua;  però perquè això sigui així, cal que tots ens impliquem, no només mitjançant les xarxes socials, ans en tot tipus d'actes que es duguin a terme, ja sigui a nivell de l'ANC, dels partits polítics pro-sobiranistes, o de qualsevol iniciativa que sumi al projecte col·lectiu, parlant amb amics, veïns, coneguts i saludats, són molts els indecisos, que no tenen a qui preguntar, i qui sap si fins i tot els hi fa por o vergonya fer-ho, potser no saben cercar els canals adequats per tenir una informació contrastada, a tots aquests, a mica que els hi donem una mica de peu ens expressaran les seves pors, els seus neguits i dubtes, i és feina de tots nosaltres el explicar-lis o donar-lis les eines perquè ells mateixos puguin esbrinar tota la veritat i formar-se la seva pròpia opinió, nosaltres no els volem adoctrinar com si fossin un ramat de xais, nosaltres tan sols els hem d'ensenyar els canals a on trobar les informacions, per tal que ells puguin veure el que diuen uns i altres i així treure les seves pròpies conclusions; però alerta, que dins les nostres files també tenim elements des-estabilitzadors de vegades per acció i d'altres per omissió, i ara el que ens cal, més que mai, és ser tots els catalans una bona colla castellera, la millor de totes, però una de sola, sense rivalitats ni enveges, tots com un de sol, tan fa on estem, a baix fent la pinya, com dins del tronc,  i com no, igual d'important la canalla, mai podríem oblidar-nos de la canalla, els encarregats del pom de dalt, sense els quals no coronaríem mai el castell.

Catalunya, nou estat d'Europa

Aquesta és ara la nostra tasca, entre els convençuts n'hi ha molts de darrera volada, no per això menys importants ni decisius, ans al contrari, moltes vegades seran aquests els que tindran més clars els arguments pels quals es troben al cantó del sobiranisme, perquè ells recentment han creuat la ratlla en veure tot el cúmul de despropòsits de l'Estat espanyol envers Catalunya; per altre cantó, els independentistes de tota la vida prou que els veiem aquests despropòsits, però moltes vegades ens centrem en altres temes, culturals, lingüístics, identitàris, sentimentals, aspectes, tots aquests, que alimenten intel·lectualment la pràctica política, i que tot i sent per un país tan importants com les qüestions més quotidianes com poden ser la feina, la sanitat, l'ensenyament o les infraestructures, difícilment ens aproparan als indecisos, així doncs el camí està traçat, de nosaltres depèn arribar a bon port o ofegar-nos al fons de la Mediterrània.

I l'endemà de la independència, doncs ens tocarà continuar estant tots amatents i seguint de prop als nostres polítics, vigilant no facin pasos en fals ni caiguin en temptacions de crear els mateixos mals vicis que avui es pateixen a tota Espanya. Si tots plegats som capaços de complir amb la nostra part de la feina, aconseguirem un gran país, una Catalunya que tornarà a ser rica i plena, ara bé, si en lloc d'això deixem fer sense cap tipus de control, poden aparèixer mals costums dels quals ens donem compte massa tard.

Així doncs, els que esteu d'acord amb mi; 

PER CATALUNYA UN PAS ENDAVANT.