divendres, 3 de gener de 2014

El mestre ha de ser el ciutadà primer de la República

Mestres del Grup Escolar "Pere Vila"
Curs 1934-1935

Si és que a Catalunya ja hi anàvem pel bon camí durant el segle XIX i inicis del XX, els nostres professors de primera ensenyança eren capdavanters amb projectes pedagògics, tan a casa nostra, com a l'estranger, els quals han estat reconeguts internacionalment.
Desprès vingué la dictadura de Primo de Rivera, la mal anomenada "guerra civil", i la dictadura franquista, i tot i que durant la república, es va dur a terme un mètode pedagògic exemplar pel seu moment, haver de patir desprès 40 anys, de mal govern a tot Espanya, i en especial a les escoles, va minvar molt els resultats.

Francesc Ferrer i Guàrdia

L'any 1901 obria les portes l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, una institució que va significar una alenada d'aire fresc en propugnar una pedagogia integral sobre la base d'una moral de signe llibertari en el panorama educatiu de l'època, ràpidament es van promoure diversos establiments educatius sota la iniciativa de pedagogs com ara Pau Vila, Alexandre Galí, Artur Martorell, Eladi Homs, Joan Palau Vera, Rosa Sensat –directora de l'Escola del Bosc– i Pere Vergés, director de l'Escola del Mar.

Classe de ciències naturals al patí

La nova escola combatien la passivitat i el verbalisme de l'escola tradicional. Prenent un paper cabdal, el contacte amb la natura, el qual va esdevenir una eina bàsica per a aquesta nova educació, insistint en la importància de la llibertat dels infants i la seva potencialitat creativa, fonamentant els mètodes intuïtius. Pel que fa a l'educació moral, la renovació pedagògica –contrària a l'autoritarisme– va optar, sota la influència de Dewey, per un sistema d'autogovern, fins al punt que es va considerar l'escola una petita república que havia de funcionar democràticament.

Classe a l'aire lliure. 1931-1936

No va ser fins als anys 60, quan les noves teories psicopedagògiques (Piaget) afavorien el desenvolupament d'una nova praxi educativa que deixava més iniciativa a l'aprenentatge dels infants. D'altra banda, van sorgir algunes iniciatives favorables a l'ideari de l'Escola Nova, de manera que mestres com ara Marta Mata, Joan Triadú, Carme Serrallonga, Jordi Galí i Teresa Codina –entre altres– assajaven nous sistemes pedagògics en contacte amb les teories de l'educació renovadora (Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc.). Així es recuperava l'ideari d'una escola catalana que volia aprofitar la saba dels assaigs pedagògics anteriors i que assumia la idea de la ‘renovació pedagògica’ com un tret bàsic i característic. El treball de l'Associació de Mestres Rosa Sensat indicà clarament les intencions d'aquells moviments pedagògics que es van comprometre –des d'abans del 1975– amb la modernització i democratització del país. Alhora, van defensar una escola pública de qualitat, compromesa ideològicament i oberta socialment.

Rosa Sensat

Personalment, he tingut el privilegi de poder llegir alguns dels llibres amb els quals va aprendre les primeres lliçons la meva mare, durant la república i fins l'any 1939, llibres com "Lecturas de chicos" de Fèlix Martí Alpera, Ingenuïtats i Petites llavors de Anicet Villar, i us he de confessar que vaig aprendre moltes més coses amb ells, que no pas amb els que vam estudiar la meva generació.

Petites llavors de Anicet Villar

Avui novament tenim a Catalunya un projecte educatiu de renom mundial, amb tots els valors d'antuvi, i tota la tecnologia actual, evidentment tot es pot millorar, i per descomptat que s'ha de fer i hem d'elevar el nivell acadèmic dels nostres infants per tal que puguin competir en un món globalitzat, però arribat en aquest punt; Com volen des de Madrid aplicar-nos una llei Wert, que només pot tenir cabuda en un cap verd?.



El professor Xavier Melgarejo, ens mostra el sistema educatiu finlandès, en el qual entre moltes altres puntals bàsics per poder accedir a l'ofici de mestre, cal ser dels millors de la classe, o el que seria el mateix en el sistema educatiu espanyol, per poder accedir a estudiar magisteri, la nota de tall hauria de ser superior a la demanada per una enginyeria.
Potser us preguntareu a que treu cap això, doncs és ben senzill, en paraules del President Macià, "el mestre ha de ser el ciutadà primer de la República", fixeu-vos si ja hi anàvem d'avançats!.


2 comentaris:

  1. POTSER PER TOT AIXO, EL "IMPRESENTABLE" SRO. WERT,VOL TORNAR AL NACIONAL-CATALICISME"..........EL POBLE QUE PENSA........

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament amic Oliva, és la seva única basa, l'adoctrinament en la seva veritat, per ells la única veritable, tal i com ens van pretendre adoctrinar a la meva generació, sort que jo vaig enganxar només les acaballes del franquisme, i encara teniem algun professor en practiques, que ens feia obrir els ulls i descobrir que hi havien més coses a més del muntatge que explicaven els professor de la falange, certament m'agradaria comprovar, si aquells professors alguna vegada havien passat per una universitat, o tan sols, amb la seva plaça vitalícia els hi havien pagat favors deguts del cop d'Estat, mal anomenat guerra civil.

      Elimina