dissabte, 28 de desembre de 2013

Botigues centenàries patrimoni de tots

Joguines Monforte

Acabo de llegir un article al diari El Punt Avui en relació al tancament de la botiga Joguines Monforte, una botiga de joguines d'aquelles de tota la vida, amb els seus mostradors de fusta i el seu terra enrajolat.
Tot el país i en especial mesura la ciutat de Barcelona està perdent la seva personalitat, qui no recorda aquella merceria Mogas del carrer Llibreteria a tocar de la plaça Sant Jaume, o aquella tintoreria tan entranyable al carrer Milton al costat del mercat de la Llibertat, així com tantes botigues amb la seva pròpia personalitat, amb aquells mobles de fusta de veritat, la crisi que ens envolta està destruint molt més que llocs de treball, ens està destruint el nostre passat col·lectiu, si ja ho se, molts pensareu, que és això si ho comparem amb les families que davant dels tancaments d'aquests establiments es queden a l'atur; però crec que també és molt important.

Merceria Mogas

Si fins ara degut a la crisi i a la jubilació dels antics propietaris, veiem com molts establiments baixaven les seves persianes per no tornar-les a aixecar, si més no, amb la mateixa fisonomia, ara a més a més ens trobem davant l'actualització de les rendes antigues, que serà el tret de gràcia per a molts negocis familiars centenaris, els quals no podran fer front als nous lloguers a preus de mercat del segle XXI.

Ganiveteria Josep Roca

De moment encara en queden d'altres com la ganiveteria Josep Roca a la plaça del Pi, la Antiga Cereria Lluís Codina al Carrer del Bisbe, la Ferreteria Rafols a la Ronda Sant Pere, el Forn Sarret al carrer Girona cantonada amb el carrer Consell de Cent, i molts d'altres que resisteixen davant l'allau de problemes que és avui mantenir un negoci obert a casa nostra.

Forn Pastisseria Sarret

Però tot plegat cada dia és més complicat, i com deia en començar el meu relat, estem perdent molt més que la botiga del barri de tota la vida, estem perdent un patrimoni històric de valor incalculable, totes aquestes botigues són part de la nostra crònica com a poble, i no podem permetre que desapareguin, ja masses fragments de la nostra història han estat esborrats, com per perdre'n més pel camí.

Ferreteria Rafols

Des de l'ajuntament de Barcelona, s'han dut a terme diferents campanyes com aquella de Barcelona posa't guapa i altres que van venir desprès, per tal de netejar i adequar edificis i finques de un rellevant valor artístic, aleshores, si es promou el valor artístic i arquitectònic d'un immoble, perquè no es fa el mateix amb totes aquestes joies de botigues centenàries?

Antiga Cereria Lluís Codina

Tenim aparadors i rètols antics, amb fusta treballada, mostradors que avui difícilment cap fuster s'atreviria a fer ni en somnis, veritables joies modernistes i noucentistes que donen caràcter a la ciutat. Puc entendre que la crisi obligui a plegar a negocis de sempre (evidentment un negoci que no funciona, no te raó per continuar), però el que no podem perdre com a ciutat són tots aquells establiments amb elements decoratius valuosos que ja són patrimoni de tots.



1 comentari:

  1. Estic totalment d`acord amb el teu comentari.No podem perdre aquest patrimoni tan valuós que forma part de la nostra història ,de les nostres ciutats,de la nostra vida ,del nostre taranà.No podem permetre que desaparequin.S`han de protegir de totes totes.Si no fem alguna cosa per evitar que tenquin mès negocis tradicionals,familiars. Quan us caigui d'una vegada per totes la vena dels ulls: al darrera sempre hi ha l'especulacio immobiliaria amb el consentiment de les administracions

    ResponElimina