dimarts, 13 d’agost de 2013

Com diria Obelix, aquests espanyols son bojos


Ara volen fer-se els espavilats, i encara els sortirà el tret per la culata, i és que ara mateix ja tenen prou fronts oberts com per obrir-ne de nous, però ells a la seva, es creuen que Gran Bretanya té la paciència que tenim els catalans, i que fent quatre sortides de to, els acolloniran, i de moment l'únic que han aconseguit és que els vigilin ben estretament i de ben a prop amb un portaavions i altres mitjans navals, que ja el voldrien per ells la marina espanyola.
No en varen tenir prou quan l'any 1967 el govern espanyol, d'acord amb els principis proclamats per la carta de Nacions Unides, presenta a l'ONU la denuncia del Tractat d'Utrech, però això si, referint-se solament al text de l'article 10, en virtut del qual Espanya feia donació a perpetuïtat de Gibraltar a la Gran Bretanya. Els organismes internacionals van acceptar la reivindicació espanyola, per tant era vàlida dret a llei, i tant el Comitè de Seguretat com el Comitè de Descolonització de l'ONU instaren els dos governs a iniciar negociacions per tal d'arribar a un acord i resoldre aquest problema.
En el plenari de l'ONU la resposta de l'ambaixador britànic no va poder ser mes clara “Gibraltar es el preu d'una traïció… i Anglaterra tornaria Gibraltar a Espanya el dia que Espanya retornés a Catalunya les Llibertats que li havia pres”.
Desprès d'aquesta resposta i sent evidents avui més que mai, les facilitats que Espanya està oferint a Catalunya per la seva autodeterminació, sembla estrany, que tornin a la carrega amb la més que caducada cantarella de que "Gibraltar és territori espanyol"; però lluny de qualsevol lògica, Espanya es manté ferma en la seva essència més imperialista, la darrera lluentor espanyola, "Gibraltar no té dret a decidir res"; tot plegat, Déu ho vulgui, s'acabarà solucionant a Brussel·les, i aquí tenim una bona basa per guanyar la nostra partida i redimir a la Gran Bretanya de la seva traïció, un simple referèndum d'autodeterminació a l'hora a Gibraltar i a Catalunya, al meu entendre, seria el més similar que podem trobar en el segle XXI del judici del rei Salomó.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada