dijous, 8 d’agost de 2013

Les dones i l'estat del benestar


Acabo de llegir un article on "la professora de Ciències Polítiques i Sociologia"; Elisa Chuliá ens fa un vestit a les dones del segle XXI.
No es pot ser més classista i obtusa mental, ni dir més aberracions seguides.
El retard de la nupcialitat i la natalitat senyora meva, no l'ha provocat el fet que les dones entressin al món laboral, de fet, les dones sempre han estat dins del món laboral, ja sigui al camp o a les fabriques, només durant la postguerra i el franquisme, va ser quan la dona va deixar el món laboral moltes vegades més per obligació, que no per voluntat pròpia, en trobar-se que no hi havia qui es pogués fer càrrec dels fills, ja que les llars d'infants que tenien moltes fàbriques, desprès de la guerra varen desaparèixer, així mateix el fet de traslladar-se moltes famílies a les ciutats, sense avis o altres parents que es fessin càrrec dels infants, també va contribuir a que les mares es veiessin obligades a deixar la feina.
Passades aquestes generacions, les dones tornen a prendre consciència del seu paper dins la societat, i es reincorporen al món laboral, moltes vegades amb més estudis i possibilitats que les seves avies; però aquesta incorporació al treball, no és tractada com correspondria a la qualificació professional, estant les dones més mal pagades tot i realitzant moltes vegades la mateixa tasca que els homes; això sumat al augment desproporcionat del preu de la vivenda, i la manca de seguretat en el lloc de treball, és el detonant pel qual les parelles triguin més a establir-se i a tenir fills.
Si l'estat hagués fet els seus deures, en lloc de dedicar-se a l'enriquiment personal del polític de torn, hagués proporcionat una millor legislació laboral, hagués facilitat a les mares un lloc on poder tenir els seus fills durant la jornada laboral, i un més adequat accés a la vivenda, sense tanta especulació; tot això hauria facilitat que les parelles s'establissin més joves i s'aventuressin a tenir més fills.
En quan al tema dels avis, no es pot culpar a les dones de desatendre'ls, ja que el motiu real ha estat en el canvi de tipus de vida del camp a la ciutat, passant de la família extensa a la família nuclear, canvi que motiva la necessitat de tenir un lloc on deixar als fills petits i un altre on deixar als avis.
Més endavant la "professora de ciències polítiques i sociologia" ens diu que els avis avui viuen més anys gràcies al estat del benestar, idea totalment absurda si no hi afegim altres condicionaments previs tals com una correcta nutrició, una enorme millora de la medicina obtinguda en molts casos (tot i que sembli estrany) gràcies a les guerres, i el fet de poder viure d'una pensió per jubilació NO REGALADA ans guanyada per tots els anys de treball i cotitzacions.
Per continuar amb les bajanades, ens parla de la “amplia oferta educativa pública y subvencionada”, la qual segons ella ha produït una sobre qualificació, potser és que aquesta senyora pensa que a les universitats només han d'anar els fills de les elits de la societat, i així, la resta de mortals, s'han de conformar amb treballar al camp, a les fabriques o en treballs no qualificats.
En definitiva, i per acabar d'arrodonir el cúmul de despropòsits no se li acut més que dir "los llamados Estados del Bienestar “han procurado logros sociales que, no obstante, desafían su propia sostenibilidad”i continua dient que és “una triste certeza” que las economías de los Estados del Bienestar tienen “desventajas competitivas” frente a otras “desreguladas y menos protegidas socialmente”. Aleshores jo em pregunto, que ens proposa aquesta "eminència"??? tornar a una marcada societat de classes on ningú no pot aspirar a ser més del que varen ser els pares o avis!!!
Doncs NO senyora Chuliá, si el que vol vostè és viure en aquesta societat que ens descriu, haurà de cercar una màquina del temps i viatjar al segle XVIII, però això si, vagi molt en compte en el seu viatge, no fos cas que en arribar al seu destí li toques formar part d'una família de pagesos sotsarrendats, potser aleshores seria vostè mateixa qui pretendria canviar les lleis per poder progressar socialment.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada