dimecres, 11 de setembre de 2013

Darrera Diada reivindicativa

Arrossada popular a l'Ampolla

L'11 de setembre de 2013, ens hem aixecat ben d'hora, ben d'hora, i des del Vallès hem fet camí cap a l'Ampolla per commemorar la Diada, tot recordant els nostres caiguts per Catalunya durant els darrers 300 anys, masses anys de resistència per un poble; però a Catalunya els hem resistit, de vegades cridant al carrer, de vegades en el silenci de la llar, però sempre per Catalunya endavant.

Dinar de germanor

Han estat molts els poetes i cantants que al llarg d'aquests 300 anys han mantingut viva la flama de tot un poble que anhelava tornar a ser, amb els seus poemes i cançons, ens han fet vibrar, ens han posat dempeus, ens han fet plorar d'emoció i fins i tot se'ns ha posat pell de gallina al brotar un sentiment que tantes vegades durant tantes generacions no s'ha pogut exterioritzar.

Preparant-se per la batalla

Però per fi, ha arribat al moment en que el poble de Catalunya, ja fart d'ultratges, menysteniments, espolis i tants d'altres adjectius que podríem afegir a dit prou, ja no volem més les engrunes, volem el pa sencer, i el volem perquè és nostre, no ens el regala l'estat espanyol, aquest pa és el suor del nostre treball, i així, amb determinació, ens hem pintat la cara tal com en el passat varen fer tantes i tantes cultures abans de començar la batalla.

Tsunami humà cap a la Independència

Però això si, aquest cop, la batalla ha estat pacifica, festiva, alegre, integradora, cívica i mai contra ningú ans a favor de Catalunya, el nostre petit gran país; i hem avançat tots agafats de la mà cap a l'esdevenir, cercant un futur millor per tots els catalans als nascuts aquí i als que varen venir de més lluny; un futur més ric, més culte, més transparent, més sa, i per davant de tot, més català.

Desprès d'aquesta fantàstica Diada i amb la batalla d'avui ja guanyada, se'ns obre davant, un any ple d'esdeveniments fins arribar a assolir la victòria final, aquests esdeveniments, la majoria han de ser polítics, però si cal també de tot el poble, tots ells ens duran a crear el nostre propi, estat l'estat dels catalans, així doncs com va dir Martin Luther King, "I have a dream" jo, també tinc un somni, que aquesta sigui la darrera Diada reivindicativa a Catalunya, i que l'any vinent puguem celebrar la victòria de la nova nació independent, CATALUNYA.


Aquesta entrada és part d'una cadena de blocs enllaçats per la independència, per un cantó em dona la mà  Kiku Medina i pel l'altre Miquel Strubel, d'aquesta manera mantenim viva la via catalana a la xarxa que entre tots hem teixit.


3 comentaris:

  1. Gràcies maca per aquest post tan viscut i tan emotiu!! Les fotos són totes maquíssimes, però m'agrada especialment la de les dues nenes, és entranyable ;-))
    Ara mateix poso l'enllaç de l'escrit al llistat

    ResponElimina
  2. entre tots hem fet una cadena de blogs ben maca
    i aixis ho farem tambe a la vida del carrer..junts !!

    gracies per la vostre col.laboració i si voleu participar en alguna altra iniciativa col·lectiva i que us avisem, ens podeu enviar un mail a cadenablogs2013@gmail.com i us tindrem al corrent

    ;-)

    ResponElimina