divendres, 6 de setembre de 2013

Objectiu Independència


Ahir dijous 5 de setembre, els catalans varem rebre una noticia que ens va deixar a tots trasbalsats, el MH President de la Generalitat senyor Artur Mas i Gavarró en el programa de radio de la Mònica Terribas, va deixar anar una bomba, que ningú no ens esperàvem, el President manté que la seva prioritat segueix sent fer una consulta sobiranista el 2014 però que, en cas que el govern espanyol ho impedeixi, sempre quedarà l'opció que les pròximes eleccions es facin amb caràcter plebiscitari l'any 2016.

Unes declaracions com aquestes a 6 dies de la Diada Nacional de Catalunya, i de la Via Catalana desconcerten al més trempat, més encara quan fins ahir, el govern de la Generalitat tenia molt clar que la data de la consulta havia de ser el 2014, si més no això ens feia entreveure; tenint en compte a més a més, que la situació econòmica a Catalunya és molt precària, i com ja ha estat sobrerament demostrat, aquesta precarietat no s'acabarà mentre duri l'escanyament al que ens te sotmesos Espanya.

Passat els primers moments d'estupor i intentant analitzar de manera objectiva les paraules del President, només s'ha m'acudeixen dues opcions, 
  • Se'ns a tornat un botifler el President Mas???   Déu vulgui que no, perquè de ser així els catalans tenim mala peça al teler.
  • És una estratègia del President, fer aquestes manifestacions per tal que el proper dia 11 de setembre, tota la ciutadania de Catalunya, surti en pes al carrer a donar-se les mans a la Via Catalana???  podria ser que si, tant de bo fos que si!!!

Veritablement avui no podem saber el que passa pel cap del President Mas, així doncs ens tocarà esperar pacientment, a veure passar esdeveniments, però, és això tot el que podem fer davant la situació que ens ha tocat viure??? jo penso que no, els catalans de totes les viles, pobles i ciutats estem cridats el dia 11 de setembre a sortir al carrer i donar-nos les mans, i així construir una cadena, on cada baula sigui un català que vol viure en un país lliure, una cadena que ens deslliuri del pany i forrellat al que ens sotmet Espanya.

Tant de bo que la opció escollida pel President sigui la segona, i només es tracti d'una estratègia política, mentre el poble ja sabem quina és la nostra tasca per la Diada, ensenyar al món un país viu, alegre i pacífic que camina cap a la Independència amb pas ben ferm.





3 comentaris:

  1. ES DIU,QUE JA ESTAN NEGOCIANT SOTA LA "TUTELA DEL PRINCEP", NOMES EL POBLE POT ARRECLAR LES "MANDINGAS-MANDANGAS" DELS PARTITS.....ENDAVANT¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oliva, he escoltat aquests rumor, i això no em tranquil·litza gens, ans al contrari, perquè per més bones intencions que aparenti tenir en Felip de Borbó, no crec que li faci cap gràcia perdre una part del "seu reialme" més aviat, aquesta incitació al diàleg, l'emmarcaria dins la crònica de traïcions i intrigues de palau, on la cort espanyola (govern de l'estat espanyol) ha d'ensarronar per enèsima vegada als provincians de la perifèria, per tal que tornem a empaitar la pastanaga (que mai ens donaran de bon grat) i mentre anar-nos escanyant cada dia un xic més.
      Ahir un amic em comentava, seguint aquesta teoria del diàleg, que l'estat espanyol, necessitava un temps per a poder fer canviar el punt de vista envers Catalunya de les seves bases; però és que es suposa que fa prop de 4 dècades que ho havien d'haver fet, perquè desenganyem-nos, a Espanya, fa segles que els catalans no els hi caiem bé, i en aquests prop de 40 anys cercant l'encaix de Catalunya amb Espanya, ja s'hauria d'haver posat oli a les juntures, per suavitzar asprors, però el problema, és que aquesta feina només l'ha fet Catalunya, fins i tot convertint la misèria espanyola en opulència, com és el cas actual d'Extremadura. I tot això de que ens ha servit? Sincerament penso que de res, ans al contrari, en lloc d'estar agraïts per la solidaritat catalana, ens insulten i menyspreen, tot plegat és part de l'ADN espanyol, i només els espanyols que han viscut ha Catalunya, i que tenen suficient amplitud de mires, han aconseguit mutar aquest ADN.
      Així doncs, si van per aquí els trets, no serè jo qui els segueixi el joc, i tant de bo que tot Catalunya no el segueixi, o haurem perdut una oportunitat d'or d'aconseguir el nostre objectiu, la independència.

      Elimina
  2. Tan de bo sigui el que ens dius com a última opció, l'altre seria per tirar el barret al foc... junt amb el president, clar.

    ResponElimina