dimarts, 24 de setembre de 2013

Doble nacionalitat, no gràcies


El tema a la premsa del cap de setmana, va ser, la possibilitat que en una Catalunya independent, els catalans puguem esdevenir alhora catalans i espanyols de ple dret; el motiu que argumenten tant des de ERC com la presidenta de l’ANC per mantenir la doble nacionalitat, és que d’aquesta manera podríem continuar sent ciutadans de la UE sense perdre cap dret.

Al meu parer tot plegat és una mica sense solta ni volta, puc entendre que aquelles persones que tinguin lligams familiars i emocionals amb Espanya i tots els que tinguin un sentiment català i espanyol alhora vulguin mantenir la doble nacionalitat, però d’aquí a justificar tenir una doble nacionalitat per mantenir els drets i deures de la UE, ho trobo un tant kafkià.

Per altre banda tenim el tema de si Espanya permetrà mantenir la doble nacionalitat, en principi, segons la “Santísima Constitución Espanyola” hauríem de dir que si, ja que en el "Capítulo Primero, «De los españoles y los extranjeros» (en el «Título 1, De los derechos y deberes fundamentales») reconoce Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad.

Altre cosa serà arribat el moment i en funció de com es desenvolupi la secessió, quina postura adoptarà Espanya i si respectarà la seva pròpia carta magna..

Però anem a pams, portem 300 anys renegant d’Espanya i dels seus despropòsits envers Catalunya, i ara que tenim una oportunitat d’or, única a la nostra història de recuperar el que de llei és nostre, ara rebaixarem les nostres expectatives de tornar a ser una nació rica i plena per no perdre uns drets individuals com a ciutadans de la UE, doncs la veritat és que no ho trobo gens assenyat.

Catalunya és un país amb un potencial suficientment solvent com per ser soci de ple dret dins la UE Un cop independents i amb l’Agencia Tributaria Catalana recaptant els nostres impostos, tots aquells diners que ara van a Madrid i no tornen, que aleshores es quedaran a Catalunya i amb una bona gestió d’aquests diners, Catalunya esdevindria contribuent net dins la UE.

Per un altre cantó, també cal tenir en compte, que si Espanya se’ns posa de cul en les negociacions dels actius i passius que ens hem de fer càrrec, Catalunya no tindria cap obligació d’assumir part del deute espanyol, ja que aquest ha estat contret per l’Estat espanyol, i ell és l’únic responsable del deute. Per la qual cosa, si Espanya prengués aquest posicionament, es quedaria amb tot el deute i amb 7.5 milions de ciutadans menys, els quals evidentment no contribuirien a sanejar els comptes espanyols; això suposaria un augment exponencial en els números vermells de l’Estat espanyol, un deute que representaria el 125% de PIB per Espanya, sense Catalunya. 

Arribat a aquest punt, encara hi ha algú amb dos dits de front, que es pensi que la UE, permetrà a Espanya vetar l’accés de Catalunya al club d’Estats europeus, quan son els propis països de la UE, els que han prestat els calers a Espanya, i per tant els que es quedaran sense cobrar si Espanya no pot pagar.

Doncs, si us plau, siguem seriosos i mantinguem la calma, quan arribi al moment, i sempre i quan analitzats els pros i contres els catalans veiem que ens convé entrar a la UE, ja farem els passos que siguin necessaris, i no patiu, que si el club de països europeus, no ens vol, tampoc passarà res greu, que fora de la UE, també hi ha vida.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada